El passat 9 de novembre va ser una jornada històrica, un acte massiu de desobediència civil, una gran demostració de força i dignitat d’aquest poble. Aquell dia es va fer palès que, si volem , l’Estat espanyol ja no pot exercir cap autoritat sobre nosaltres. I que no pot quedar-se en una simple anècdota.

Era de calaix que el següent pas eren una segona volta del 9N, que legitimés el resultat a nivell internacional i que servís per fer via al marge de l’Estat espanyol, que ha demostrat a bastament que només ens serveixen els passos unilaterals. L’escenari actual és que s’han convocat eleccions el 27 de setembre. Però, lluny de proclames i desitjos, el fet és que enlloc està escrit que les eleccions del 27S siguin plebiscitàries (ni constituents). L’acord de CiU i Esquerra sembla més aviat un ajornament (pel que respecta a les decisions clau) per no encarar el mandat popular del 9N: un full de ruta clar i definit per fer de la independència un fet en els propers mesos.

Mentrestant, continuen plenament vigents tant la crisi democràtica (classe política corrupta, manca d’empoderament popular en la presa de decisions polítiques...) com l’emergència social que tantes famílies pateixen a dia d’avui. El futur no és gaire prometedor...si no hi ha un sotrac. Aquest sotrac poden ser les properes eleccions municipals. Davant d’una situació excepcional (crisi política, socioeconòmica i democràtica) aquestes eleccions han d’esdevenir excepcionals (tenim el precedent de la proclamació de la República arran de les eleccions municipals a l’abril del 1931).

Cal articular majories polítiques als municipis que siguin inequívocament independentistes que permetin, per una banda, fer lectures en clau plesbiscitària a nivell internacional (si aquí hi ha voluntat política prèvia), alhora que serien una mesura de pressió perquè tots els partits que es fan dir sobiranistes adoptin el compromís previ que les eleccions del 27S sí seran el plebiscit definitiu i que el següent pas serà la Declaració Unilateral d’Independència (ja n’hi ha prou de dilatar i marejar la perdiu!).  Per altra banda, si entrem realment en un escenari de fer efectiva la independència de Catalunya, els municipis esdevindran fonamentals perquè aquest procés històric arribi a bon port, obeint la voluntat del poble català malgrat la legalitat espanyola.

Caldrà també articular majories polítiques ( alhora que mobilitzar-se al carrer), perquè s’endegui un procés constituent pel qual decidim les bases de com  ha de ser el nou estat. Però cal evitar que els quatre de sempre decideixin com ha de ser el nou estat independent per protegir els interessos d’uns pocs contra els de la majoria. Perquè la independència suposi canvis reals i millori la realitat social, econòmica i democràtica d’aquest poble, cal que aquest el model d’estat el decidim entre totes, des de baix cap a dalt, des de cada poble, des de cada barri, organitzant assemblees populars on tothom hi pugui participar. I aquí, un altre cop, serà clau el paper dels ajuntaments com a dinamitzadors del procés constituent.

 Per tot plegat, entre d’altres coses, aquestes eleccions municipals no seran ( no haurien de ser) unes eleccions més.  Cal que siguin històriques, que suposin un abans i un després.  I això depèn de tots i totes.

* Article de la CUP Bordils que serà publicat al proper Butlletí Municipal.